Hi ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles i adopten un significat especial. Per exemple, veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista', haver-se-les vol dir 'discutir' i no ser-hi tot significa 'ser boig'. Així doncs, no és el mateix dir: No veu bé l'escenari des d [...]

Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]

El pronom en pot substituir un complement introduït per la preposició de amb valor d'origen. Per exemple: Si us plau, treu-ne el paper (Si us plau, treu el paper del calaix). Treu-ne la jaqueta (Treu la jaqueta de la cadira). Aquest pronom en es pot combinar amb un pronom de complement directe  [...]

temporal. En aquests casos, els pronoms relatius més habituals són en què i en el qual (la qual, els quals, les quals). Per exemple: Hi ha situacions en què / en les quals els nens pateixen molt (millor que on els nens pateixen molt). Si els camions fossin més lleugers, la velocitat a la qual podrien [...]

Els pronoms indefinits (algú, qualsevol, ningú, un, una, quelcom, res, altre) poden anar acompanyats d'un adjectiu. Per exemple: T'has fixat en algú concret? No conec ningú mereixedor de la meva confiança. Busco quelcom original. No he comprat res barat. En el cas dels pronoms res i quelcom, a [...]

. Per exemple: La seva mare sempre els va voler dominar o La seva mare sempre va voler-los dominar o La seva mare sempre va voler dominar-los. Finalment, cal tenir en compte que si hi ha una combinació de dos o més pronoms, normalment es col·loquen junts, tret del cas en què hi hagi un infinitiu [...]

Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia').  Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha [...]

En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple: mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.  [...]

En llenguatge col·loquial el verb donar seguit d'un o més pronoms febles sovint es redueix a do, per exemple: do'm, de'm. Aquestes formes, per tant, es poden trobar en textos de registres informals. Ara bé, en registres més formals s'usa la forma més general dona'm.  [...]

Els pronoms personals forts nosaltres i vosaltres presenten formes diverses segons cada parlar. Algunes d'aquestes variants són: nosaltros, nosatros, nosatres, naltres, naltros, nantres, nantros, natres, natros, noltros, mosaltros, mosatros, moatros, matros vosaltros, vosatros, vosatres, valtres [...]